La soca

Sota una soca d’ombra espessa

Una jove repòs i tranquil·litat cerca
Dia rera dia hi torna.
Arbre d’infància passada i perdura
On anys enrera Un pare i una filla
Baix les fulles i amb les fulle
s Fogien del món i tot ho aturaven.
El vent, els sons, el temps.
Sota aquell arbre vell, retorçut i grandiós.
On un pare i una filla viatgen per bells mons
On lluitaven amb dracs i malvats cavallers,
Resolien assassinats i descobrien tresors ocults.
Aquells dies d’aventures han desaparegut
El temps s’els ha endut
Ni el pare ni la filla hi son
El temps s’els ha endut.